El 2n Congrés de Càmpings de Catalunya, celebrat a l’abril de 2026 al Castell de Ciutat de la Seu d’Urgell, ha reunit més de 300 professionals del sector, representants institucionals i experts internacionals per abordar els principals reptes dels càmpings catalans en matèria de residus.
Sota el lema “Natura per gaudir. Seguretat per confiar”, el congrés s’ha consolidat com a espai de debat estratègic sobre el futur del sector. Després d’una primera edició celebrada el 2024, aquesta segona trobada ha aprofundit en la seguretat, la prevenció de riscos, la sostenibilitat i la gestió eficient dels recursos en entorns amb alta pressió estacional i gran afluència d’usuaris.
Un dels elements clau de l’edició ha estat el paper dels càmpings com a generadors de residus en determinats períodes de l’any. Històricament, aquests pics d’ocupació molt concentrats han dificultat l’adaptació dels sistemes de recollida selectiva, sovint vinculats a models municipals pensats per a fluxos més estables. Així doncs, durant el congrés, s’ha posat sobre la taula la necessitat d’adaptar els sistemes de recollida als càmpings, especialment en contextos de forta estacionalitat, així com de reforçar la informació als usuaris i la coordinació amb els serveis municipals.
Seguretat i nous riscos en la gestió dels càmpings
Entre les iniciatives presentades, destaca el projecte pilot de formació per reforçar la gestió de riscos als càmpings, impulsat per la Federació Catalana de Càmpings amb el suport del Departament d’Interior i Seguretat Pública. Aquesta proposta combina la formació teòrica amb simulacions i exercicis pràctics sobre el terreny, i es desplegarà inicialment a la Costa Brava i altres punts de la província de Girona amb l’objectiu de generar un model replicable a escala de país.
Aquest projecte respon a un canvi de context en què la gestió dels càmpings ha de donar resposta a situacions cada cop més complexes, des d’episodis meteorològics extrems fins a l’augment de l’ocupació en períodes concentrats. Això obliga a integrar la seguretat amb altres aspectes com l’organització dels espais i la coordinació amb els serveis públics.
En paral·lel, aquest enfocament s’alinea amb els darrers desenvolupaments normatius en matèria de gestió del risc, especialment en càmpings situats en zones potencialment inundables, on s’estan reforçant els requisits de seguretat.
Un sector turístic amb impacte directe en la gestió de residus
Més enllà de la seguretat, el congrés ha evidenciat el pes estructural del sector en el sistema turístic i territorial de Catalunya. Amb més de 21 milions de pernoctacions anuals, els càmpings representen més del 30 % de l’activitat turística, sobretot en entorns naturals i en períodes estacionals.
En els darrers anys, les administracions han començat a posar més focus en aquests grans generadors, impulsant sistemes de recollida més adaptats. Tot i l’evolució positiva de la recollida selectiva, Catalunya encara es troba per sota dels objectius europeus, fet que situa els càmpings com un àmbit prioritari d’actuació.
En aquest context, els càmpings esdevenen un espai clau per a desplegar nous models de recollida i accions de sensibilització, especialment en situacions d’alta rotació d’usuaris.
Cap a un model més integrat
En conjunt, el 2n Congrés de Càmpings de Catalunya ha posat de manifest la necessitat d’avançar cap a models de gestió que integrin seguretat, sostenibilitat i eficiència operativa dins del funcionament habitual dels establiments. Més enllà de les exigències normatives, aquest canvi respon també a una demanda creixent dels usuaris i a la necessitat de garantir la viabilitat del sector a llarg termini.
En aquest procés, la coordinació entre sector i administració es configura com un element clau, tant en el desplegament de noves eines de gestió com en la implementació de polítiques públiques orientades a millorar la recollida selectiva i reduir l’impacte ambiental de l’activitat turística.
