Espanya es troba davant d’una de les transformacions més importants dels darrers anys en matèria de gestió de residus. Després d’incomplir els objectius de recollida separada d’ampolles de plàstic d’un sol ús fixats pel Reial decret 1055/2022, el país haurà de desplegar un Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) abans del novembre de 2026.
La normativa preveia assolir una recollida separada del 70% d’aquest tipus d’envasos l’any 2023. Tanmateix, les dades disponibles situen aquesta xifra al voltant del 42%, fet que va activar el mecanisme previst per la legislació i va iniciar un compte enrere de dos anys per posar en marxa un sistema específic de recuperació d’envasos de begudes.
No obstant això, el desplegament del SDDR continua plantejant nombrosos interrogants. Diversos agents del sector han advertit que la implantació d’un model d’aquestes característiques en els terminis previstos comporta importants reptes tècnics, logístics i econòmics, especialment en un país amb una elevada presència de petit comerç i un important pes de l’hostaleria i el turisme.
Què és el SDDR i què canviarà per a la ciutadania?
El SDDR funciona de manera senzilla, el consumidor abona una quantitat addicional en comprar una beguda envasada i recupera l’import quan retorna l’envàs buit en un punt habilitat.
Tot i que alguns mitjans han apuntat a un dipòsit de 10 cèntims per envàs, aquest import encara no ha estat definit oficialment. Tampoc s’han concretat aspectes clau com el nombre de punts de retorn, les obligacions específiques dels establiments comercials o el model de governança del futur sistema.
El Reial decret estableix que el SDDR haurà d’aplicar-se, com a mínim, a les ampolles de plàstic d’un sol ús de fins a tres litres. No obstant això, diverses propostes plantegen ampliar-lo també a llaunes i envasos de cartró per a begudes, amb l’objectiu de facilitar-ne la implantació i millorar-ne l’eficàcia.
Una eina consolidada a Europa
El sistema de dipòsit i retorn no és una novetat a Europa. Països com Alemanya, Noruega, Finlàndia, Estònia o Lituània fa anys que disposen de sistemes similars i registren taxes de recuperació superiors al 90%, en alguns casos properes al 98%.
De fet, el nou Reglament europeu sobre envasos i residus d’envasos fixa l’objectiu d’assolir una recollida separada del 90% de les ampolles de plàstic d’un sol ús abans de l’any 2029. En aquest context, Espanya és un dels grans països europeus que encara no compta amb un sistema de dipòsit plenament desplegat.
Quin impacte tindrà en els municipis?
L’arribada del SDDR obre un debat sobre el futur dels sistemes actuals de recollida selectiva. Si una part significativa de les ampolles i les llaunes passa a recuperar-se a través dels establiments comercials, els fluxos de materials que actualment arriben al contenidor groc es podrien veure alterats.
Aquest fet podria tenir implicacions per als ens locals, tant des del punt de vista operatiu com econòmic. La disminució del volum d’envasos de més valor recuperats a través de la recollida municipal podria modificar els actuals models de finançament i obligar a replantejar alguns contractes vinculats a la gestió dels residus municipals.
La implantació del sistema també obligarà a redefinir el paper dels actuals Sistemes Col·lectius de Responsabilitat Ampliada del Productor (SCRAP), entre els quals destaca Ecoembes, que fins ara ha articulat la gestió d’una part important dels envasos domèstics a Espanya. El futur model haurà de determinar com es distribueixen les responsabilitats operatives i econòmiques entre els diferents actors implicats.
Un repte per al comerç i la logística
El desplegament del SDDR requerirà la instal·lació de milers de punts de retorn, així com nous mecanismes de traçabilitat, sistemes de lectura i validació d’envasos, espais d’emmagatzematge i una logística específica per garantir la recollida i el transport dels materials.
Aquest escenari planteja desafiaments especialment rellevants per al petit comerç. Entre les qüestions que encara s’han de definir hi ha les obligacions que assumiran els establiments, els sistemes de compensació econòmica previstos i les possibles excepcions per raó de superfície o disponibilitat d’espai.
La implantació del sistema ha estat objecte de debat durant anys. Mentre que els seus defensors el consideren una eina eficaç per incrementar les taxes de recuperació i reduir l’abandonament d’envasos al medi, altres actors alerten dels costos associats al seu desplegament i de l’impacte que podria tenir sobre els sistemes actuals de recollida selectiva.
El desplegament del SDDR, pendent de concreció
Amb menys de quatre mesos per a la data prevista per la legislació, encara resten per definir diversos aspectes clau relacionats amb la implantació del Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn, com ara el model de governança, les obligacions dels establiments comercials, els mecanismes de finançament o l’organització de la logística associada.
La posada en marxa del sistema comportarà canvis en la gestió dels envasos de begudes i requerirà la coordinació entre administracions, productors, distribuïdors, comerços i ens locals. El seu desplegament serà determinant per avançar cap als objectius de recollida separada establerts per la normativa estatal i europea.
