Cada ciutadà de la UE genera de mitjana 132 kg de residus alimentaris i 12 kg de roba i calçat cada any. Per tal d’abordar aquesta problemàtica creixent, el Parlament Europeu va aprovar el passat mes de setembre noves normes destinades a prevenir i reduir la generació de residus al sector alimentari i tèxtil.
Així, la Directiva (UE) 2025/1892 modifica la Directiva 2008/98/CE sobre residus després que la Comissió Europea en proposés una revisió el juliol de 2023. L’objectiu principal és incorporar objectius vinculants de reducció del malbaratament alimentari al llarg de tota la cadena de valor i establir els fonaments de la responsabilitat ampliada del productor (RAP) per a la indústria tèxtil.
Pel que fa al malbaratament d’aliments, la norma inclou objectius vinculants de reducció per a tota la cadena alimentària, que hauran de ser assolits pels estats membres abans de finals de 2030. Concretament, s’estableix un objectiu de reducció d’un 10% del malbaratament per a les fases de processament i fabricació respecte a la mitjana anual del període 2021- 2023 i d’un 30% per càpita en el comerç minorista, la restauració i les llars.
També caldrà identificar els diferents agents de la cadena amb un paper rellevant en la prevenció i generació de residus alimentaris, i garantir que facilitin la donació d’aliments aptes pel consum humà.
D’altra banda, les noves normes que afecten la roba, el calçat, els complements o el tèxtil de la llar assenten les bases d’un règim homogeneïtzat de responsabilitat ampliada del productor (RAP) per a les empreses tant de dins com de fora de la UE que comercialitzin productes al mercat comú europeu.
D’aquesta manera, tant fabricants com importadors hauran d’assumir els costos de la gestió dels residus tèxtils i els productes no venuts, incloent-ne la recollida, classificació i preparació per a la reutilització. La norma també afecta les empreses de comerç electrònic i preveu abordar les pràctiques que afecten l’anomenada moda ràpida i ultraràpida. Un cop la norma sigui publicada de manera oficial, els països membres disposen d’un període de 20 mesos per transposar-la a la legislació nacional.
