Catalunya encara acumula prop de quatre milions de tones d’amiant distribuïdes en cobertes, edificis, instal·lacions i infraestructures arreu del territori. Per fer front a aquesta problemàtica, el Parlament ha aprovat la Llei 8/2026, de 2 de juliol, la primera norma autonòmica específica dedicada a l’erradicació d’aquest material, amb l’objectiu d’avançar cap a un territori lliure d’amiant abans de l’any 2032.
L’aprovació de la llei dona resposta a una problemàtica ambiental i de salut pública que afecta milers d’immobles. Amb el pas del temps, el deteriorament dels materials que contenen amiant incrementa el risc d’alliberament de fibres, motiu pel qual les institucions europees fa anys que insten els estats membres a intensificar els esforços per eliminar-lo.
Què canvia per a la ciutadania?
Una de les principals novetats de la norma és el dret de la ciutadania a conèixer si un habitatge o immoble conté amiant abans de formalitzar-ne la compra o el lloguer. Per fer-ho, caldrà disposar d’un certificat que acrediti la presència o absència de materials amb amiant, una mesura que busca incrementar la transparència i reforçar la protecció de la salut pública.
La llei també incorpora el reconeixement i el suport a les víctimes de l’exposició a l’amiant, ampliant l’abast de la norma més enllà de la gestió d’aquest residu perillós i abordant-ne també les conseqüències socials i sanitàries.
Els municipis i els edificis públics, al centre de l’estratègia
La nova normativa atorga un paper destacat als ens locals, que hauran de continuar avançant en la identificació i el cens dels elements amb amiant presents als seus municipis. Aquesta informació serà fonamental per establir prioritats d’actuació i planificar la retirada progressiva dels materials, especialment en aquells casos en què el seu estat de conservació pugui representar un major risc per a la població.
La llei estableix, a més, que les administracions públiques hauran d’identificar, gestionar i retirar l’amiant present en els béns i edificis de titularitat pública. Les actuacions tindran caràcter prioritari en centres educatius, equipaments sanitaris, instal·lacions esportives i altres espais d’ús comunitari, amb l’objectiu de reduir l’exposició de la ciutadania a aquest material.
En els darrers anys, nombrosos municipis catalans han impulsat censos per localitzar elements amb amiant al seu territori, una tasca que esdevindrà clau per alimentar el futur Cens Català de Materials que Contenen Amiant previst per la llei.
Nous instruments per accelerar l’erradicació
Per assolir els objectius fixats, la Llei 8/2026 incorpora nous instruments de coordinació, suport tècnic i finançament. Entre aquests destaquen la creació de la Comissió Catalana de l’Erradicació de l’Amiant, encarregada de liderar el procés; el Cens Català de Materials que Contenen Amiant; i el Fons per a l’Erradicació de l’Amiant de Catalunya, destinat a finançar actuacions de detecció, gestió i retirada.
La norma també preveu la creació d’un registre d’empreses i professionals habilitats per treballar amb materials que contenen amiant, reforça la vigilància sanitària mitjançant el Registre de Mesoteliomes i d’Altres Malalties Relacionades amb l’Amiant i consolida el Pla Nacional per a l’Erradicació de l’Amiant com a principal instrument de planificació.
Una cursa contra el temps
L’horitzó fixat per la llei situa l’any 2032 com la data límit per avançar cap a l’erradicació de l’amiant a Catalunya. Per garantir el compliment de les obligacions previstes, la norma estableix un règim específic d’inspecció i atribueix al Govern i al departament competent la potestat sancionadora en matèria de gestió i retirada d’aquest material.
El repte, però, continua sent enorme: identificar, retirar i gestionar de forma segura prop de quatre milions de tones d’amiant en menys d’una dècada. L’èxit de la llei dependrà, en gran part, de la capacitat de coordinació entre administracions, del compromís dels propietaris dels immobles afectats i del ritme amb què es despleguin els instruments previstos per convertir Catalunya en un territori lliure d’amiant.
