La capacitat dels abocadors a Catalunya és limitada, fet que provoca que una part important dels residus municipals encara es gestionin mitjançant l’abocament, és a dir quan els residus es dipositen sense separar a un abocador, i la incineració, quan es cremen per reduir-ne el volum.
Per fer front a aquesta situació i reduir la dependència d’aquestes opcions, s’ha actualitzat l’impost sobre l’abocament i la incineració de residus, amb l’objectiu d’afavorir models de gestió que prioritzin la prevenció, la reutilització i el reciclatge.
L’impost, vigent des del 2003, té la funció de desincentivar l’abocament i la incineració i afavorir opcions més sostenibles, com la prevenció, la recollida selectiva, la reutilització, la preparació per a la reutilització i la valorització dels residus. Amb aquesta actualització, s’incrementa de manera progressiva l’impost sobre l’abocament i la incineració per incentivar una gestió dels residus més eficient.
Aquest reforç arriba en un moment especialment necessari, ja que no es tracta només d’un repte ambiental o normatiu, sinó també d’una limitació física del territori. Els col·legis d’enginyers i economistes alerten que, si no es redueix de manera significativa la quantitat de residus que acaben en abocador o incineradora, Catalunya podria esgotar la capacitat disponible dels seus abocadors en un termini aproximat de cinc anys. A això s’hi afegeix la dificultat creixent d’obrir noves instal·lacions o d’ampliar les existents, tant per la manca d’espai com per la complexitat social i territorial que comporta.
Davant d’aquest escenari, l’actualització de l’impost actua com una eina per accelerar el canvi de model. L’augment dels costos associats a l’abocament i la incineració té un impacte directe en la gestió municipal i reforça la necessitat de millorar els resultats de recollida selectiva. Els municipis amb menys dependència dels tractaments finalistes afronten una menor pressió econòmica, mentre que aquells amb baixos nivells de separació veuen incrementats els costos, fet que impulsa la revisió dels sistemes de recollida i tractament.
Els recursos obtinguts a través de l’impost reverteixen en la millora del sistema de gestió de residus, donant suport als ens locals, impulsant actuacions de prevenció i finançant millores en les infraestructures i els models de gestió.
L’actualització de l’impost s’inscriu en un marc normatiu cada cop més exigent, tant a escala europea com estatal, que fixa objectius clars de reducció de l’abocament i de millora en la gestió dels residus municipals. Aquest marc ve definit, entre d’altres, per la Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, sobre els residus, i per la Llei 7/2022, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, que estableixen límits cada vegada més estrictes a la disposició final i promouen l’ús d’instruments econòmics per afavorir models més sostenibles.
En conjunt, l’increment progressiu de l’impost sobre l’abocament i la incineració no és una mesura aïllada, sinó una palanca per reduir de manera estructural els residus destinats a disposició final. En un escenari de capacitat limitada i d’objectius ambientals cada cop més ambiciosos, avançar cap a models basats en la prevenció, la reutilització i el reciclatge és clau per garantir la viabilitat del sistema a mitjà i llarg termini.
