L’1 de setembre de 2025 va entrar en vigor la nova Taxa de Gestió de Residus (TGR) de la ciutat de Madrid. Aquest tribut de caràcter obligatori té com a finalitat cobrir els costos del servei de recollida, transport i tractament dels residus municipals de la ciutat, d’acord amb el que estableix la Llei 7/2022, de residus i sòls contaminants per una economia circular, en l’article 11.3, aplicable a totes les poblacions de més de 5.000 habitants. La normativa estatal obliga a implantar el tribut, però en deixa en mans dels ajuntaments el disseny concret. Això ha donat lloc a una notable variabilitat de criteris de càlcul i d’imports finals entre municipis, fet que ha generat un ampli debat en l’opinió pública.
Com es calcula a Madrid?
Tal com s’estableix l’article 9 de l’Ordenança Fiscal 8/2024, l’Ajuntament de Madrid ha optat per dissenyar una taxa estructurada en una part fixa i una variable. La part fixa, denominada Tarifa Bàsica, representa aproximadament el 81 % de l’import total i es correspon al dret d’utilitzar el servei municipal de gestió de residus. El seu càlcul es basa en el valor cadastral de l’immoble, aplicant una estructura de trams.
La part variable, que suposa el 19 % restant, la componen dos elements: la Tarifa per Generació i el Coeficient de Qualitat en la Separació de Residus. La Tarifa per Generació es calcula de manera diferent segons l’ús de l’immoble. En el cas dels habitatges d’ús residencial, s’utilitzen dades relatives al pes dels residus generats a cada barri, dividit pel nombre de persones empadronades en aquella zona. En concret, les dades aplicables a l’exercici 2025 es poden consultar a la Resolució de 27 de març de 2025 de la Directora de l’Agència Tributaria Madrid.
Per als immobles d’ús no residencial, com locals comercials, naus industrials o oficines, l’Ajuntament estima la quantitat de residus generats en funció del tipus d’activitat i de la zona de la ciutat. Pel que fa al Coeficient de Qualitat en la Separació, aquest es determina a partir dels resultats de recollida selectiva dels 131 barris de la ciutat, amb l’objectiu d’incentivar una millor separació de residus.
La quota final de la taxa es calcula segons la fórmula següent:
Quota = Tarifa Bàsica + (Tarifa per Generació x Coeficient de Qualitat en la Separació de Residus)
Variabilitat dels imports i bonificacions
El fet que la taxa es calculi a partir de diversos factors fa que l’import final pugui variar de manera significativa. L’import mitjà se situa al voltant dels 140 euros per als habitatges d’ús residencial i dels 310 per als immobles d’ús comercial. En funció del barri i de les característiques de l’immoble, els rebuts que els contribuents madrilenys van començar a pagar a partir de setembre poden oscil·lar aproximadament entre 45 i 570 euros anuals.
La taxa és de pagament obligatori encara que no es faci un ús efectiu del servei, ja que finança un servei públic de recepció obligatòria. Tanmateix, l’ordenança preveu que, en el cas d’habitatges desocupats o de locals comercials sense activitat, es pugui aplicar únicament la Tarifa Bàsica, sempre que s’aporti la documentació acreditativa corresponent.
Les ordenances fiscals contemplen també dues tipologies de bonificacions: una reducció de fins al 90 % per a famílies nombroses, sempre que l’immoble sigui l’habitatge habitual, i una exempció del 100 % per a persones en situació de vulnerabilitat econòmica que percebin l’Ingrés Mínim Vital o la Renda Mínima d’Inserció de la Comunitat de Madrid. Aquesta bonificació pot ser sol·licitada tant per la persona propietària com per la resident.
Finalment, l’Ajuntament de Madrid ha habilitat un portal web amb preguntes freqüents i una calculadora per ajudar els contribuents a estimar el cost final que han de pagar.