En els darrers anys s’ha incrementat la preocupació entorn als residus plàstics, tant per l’increment de la seva generació, pels límits a la reciclabilitat d’alguns d’ells i, especialment pels seus impactes, associats a la contaminació per microplàstics dels entorns aquàtics (principalment quan no són gestionats de forma correcta).

En aquest sentit, des de fa anys es ve impulsant la investigació i posada en circulació de materials alternatius al plàstic convencional per a diferents aplicacions. L’adopció d’aquestes alternatives s’ha accelerat recentment, fruit de la promulgació Directiva UE 2018/852, que estableix que l’any 2030 tots els envasos hauran de ser reutilitzables, reciclables o compostables, i de la Directiva 2019/904, relativa a l’impacte de determinats productes plàstics en el medi ambient.

Entre les alternatives a l’ús de plàstics convencionals es troben els bioplàstics. Tanmateix, si bé la utilització de bioplàstics pot ser una bona opció, no tots aquests materials tenen les mateixes característiques ni són compatibles amb els sistemes de reciclatge de la matèria orgànica existents, motiu pel qual, resulta necessari discriminar i seleccionar aquells que sí garanteixin que el material, un cop convertit en residu, pugui ser reciclat.