Des del 19 de juliol de 2026, les grans empreses ja no poden destruir roba, complements i calçat nous no venuts. La prohibició, impulsada per la Unió Europea en el marc del Reglament sobre Disseny Ecològic per a Productes Sostenibles (ESPR), posa fi a una pràctica habitual en la indústria tèxtil i busca evitar que milions de productes en perfecte estat es converteixin en residus abans fins i tot d’haver estat utilitzats.
La nova normativa afecta les grans empreses que comercialitzen productes tèxtils al mercat europeu, que a partir d’ara hauran de gestionar els seus excedents mitjançant alternatives com la reutilització, la reparació, la donació o el reciclatge. L’objectiu és avançar cap a un model més circular en un dels sectors amb més impacte ambiental i un consum més elevat de recursos.
Segons dades de la Comissió Europea, entre el 4% i el 9% dels productes tèxtils comercialitzats a la Unió Europea es destrueixen sense arribar a ser utilitzats. Aquesta pràctica no només comporta la pèrdua dels materials i l’energia emprats en la seva fabricació, sinó que també contribueix a incrementar les emissions associades al conjunt de la cadena de valor del sector tèxtil.
A més de prohibir la destrucció dels estocs no venuts, el reglament introdueix noves obligacions en matèria de transparència. Les grans empreses han d’informar anualment sobre el volum de productes retirats del mercat i el seu destí final, fet que permetrà conèixer amb més precisió l’abast d’aquest fenomen i fer-ne un seguiment a escala europea. Aquestes obligacions s’estendran a les empreses mitjanes a partir del 19 de juliol de 2030, mentre que les petites empreses i les microempreses en queden exemptes.
La mesura forma part de l’Estratègia de la UE per a Productes Tèxtils Sostenibles i Circulars, que estableix que, abans de 2030, tots els productes tèxtils comercialitzats al mercat europeu hauran de ser més duradors, reparables i reciclables. El canvi normatiu arriba, a més, en un moment clau per al sector: des de l’1 de gener de 2025, la recollida separada dels residus tèxtils és obligatòria als estats membres, fet que està impulsant noves infraestructures i models de gestió arreu d’Europa.
Amb aquesta prohibició, la Unió Europea reforça la seva aposta per la prevenció de residus i envia un missatge clar a la indústria: els excedents tèxtils ja no es poden considerar una conseqüència inevitable del mercat, sinó un recurs que ha de mantenir-se dins del cicle productiu el màxim temps possible.
