L’Àrea Metropolitana de Barcelona es prepara per afrontar una transformació del seu model de gestió de residus amb visió al 2035. Aquesta ruta estratègica marca objectius exigents. Com per exemple, assolir el 65 % de reciclatge, reduir un 10 % la generació total de residus respecte al 2010 i limitar a un màxim del 10 % el que es destina a dipòsits controlats. Davant d’aquests requisits, l’AMB ja està desplegant una estratègia que reorienta la recollida dels residus que ja no es poden reciclar i que es destinen a dipòsits controlats i impulsa una renovació de les instal·lacions de tractament.
L’impuls d’aquest projecte arriba en un moment en què el model actual mostra clarament els seus límits. L’àrea metropolitana supera els tres milions d’habitants i genera prop d’un milió i mig de tones de residus cada any, però la recollida selectiva continua estancada al voltant del 40 %. És una xifra que es queda curta davant dels objectius europeus i que revela la manca d’eficiència d’un sistema basat encara en contenidors oberts i en plantes de tractament que ja acumulen més de dues dècades de funcionament.
En els darrers anys s’ha comprovat que, si volem millorar resultats, cal intervenir en el punt on els residus es generen. Diversos municipis metropolitans que han implantat recollida individualitzada, ja sigui porta a porta o mitjançant contenidors intel·ligents que s’obren amb identificació d’usuari, han superat amb escreix la mitjana metropolitana. Alguns han arribat a valors entre el 60 % i el 80 % de recollida selectiva, i fins i tot hi ha casos en què el salt s’ha produït en pocs mesos. Santa Coloma de Cervelló, per exemple, va passar del 41,5 % al 71,8 % en tres mesos d’implantació del porta a porta.
Quan els sistemes de recollida responsabilitzen l’usuari —no pas de manera punitiva, sinó mitjançant mecanismes transparents i fàcils d’entendre— la qualitat i la quantitat de la separació milloren de manera notable. Aquesta millora té un impacte directe en l’àmbit fiscal, ja que una recollida més individualitzada permet establir taxes més justes i ajustades a la generació real de residus, tal com fa anys recomana la Unió Europea. Al mateix temps, una millor separació redueix la fracció resta i, en conseqüència, el cost creixent del tractament.
Noves plantes, dades i tecnologia per sostenir el canvi
Modificar la recollida no serveix de gaire si després les plantes de tractament no poden processar aquesta nova realitat. En el marc de l’horitzó 2035, l’AMB ha previst un redisseny estructural del sistema, que inclou la construcció d’unes deu noves plantes de reciclatge i la remodelació de les existents. L’objectiu és disposar d’instal·lacions més versàtils, capaces de recuperar més materials i de donar més pes al tractament de la fracció orgànica i per a la prevenció de residus.
Tot aquest engranatge només pot funcionar si es disposa d’un sistema de dades sòlid. Per això l’AMB està desenvolupant plataformes digitals integrades que interconnecten les plantes de tractament, els municipis, l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i els sistemes privats de reciclatge. Aquest entorn compartit permet obtenir informació fiable i en temps real, indispensable per ajustar tarifes, detectar incidències i planificar amb criteri. També és la base per avançar cap a un model on els contenidors intel·ligents i la traçabilitat dels materials formaran part del funcionament habitual del sistema.
2035 com a fita operativa, no simbòlica
Els pròxims anys seran decisius per consolidar el nou model. Entre 2026 i 2030 veurem l’expansió dels sistemes individualitzats —en què el productor assumeix directament la responsabilitat ampliada del productor (RAP) per gestionar els residus del seu producte, sense adherir-se a un SCRAP —, les primeres noves instal·lacions funcionant i la consolidació de les plataformes de dades. A partir de 2030, si el desplegament es manté, la recollida selectiva podria estabilitzar-se entre el 55–60 %, cosa que permetria encarar amb garanties l’objectiu final del 65 % l’any 2035 i reduir el rebuig per sota del 10%. Tot plegat amb un model pensat per ser coherent amb la composició dels residus, amb les necessitats del territori i amb les exigències europees.
