L’abril de 2025 es va complir el termini màxim perquè els ajuntaments de més de 5.000 habitants comptin amb una taxa d’escombraries que cobreixi el 100% del cost del servei de recollida i tractament de residus municipals. La base legal prové de l’article 11.3 la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminants per a una economia circular, que exigeix als ens municipals comptar amb una taxa de residus específica, diferenciada i no deficitària que cobreixi la totalitat del servei en un termini màxim de tres anys després de la seva entrada en vigor de la llei.
Durant anys, els costos associats a la gestió municipal dels residus no s’han cobert totalment. El termini establert per la Llei 7/2022 ha provocat que molts ciutadans hagin percebut l’aparició o increment sobtat d’aquest tribut. L’any 2022, la cobertura mitjana de la taxa de residus a Catalunya se situava al voltant del 60%, fet que ha obligat molts municipis catalans a actualitzar-la o incorporar-la a les seves ordenances municipals. El percentatge restant es finançava generalment mitjançant impostos generals, una pràctica que comportava una manca de transparència i de visibilitat sobre el cost real que la ciutadania assumia per la gestió dels residus.
L’ajustament cap al 100% de la cobertura ha tingut un impacte directe en la butxaca dels contribuents. A mesura que els ajuntaments han hagut d’adaptar les seves ordenances, s’han registrat augments de la taxa de residus de més del 20% de mitjana situant l’import mitjà al voltant dels 170 euros l’any.
Una eina de transformació per millorar la recollida selectiva
L’esperit de la llei és convertir la taxa en una eina per incentivar una millor separació en origen de les diferents fraccions, i reduir dràsticament la fracció resta, la més costosa de gestionar. En aquest context, molts municipis estan apostant per models de Pagament per Generació (PxG). Aquests sistemes combinen una part fixa, associada al servei bàsic, amb una part variable que incentiva bones pràctiques.
Alguns exemples d’accions bonificables són el compostatge casolà, que redueix la quantitat de residus orgànics a tractar o l’ús del servei de la deixalleria. L’objectiu és clar: premiar els comportaments que redueixen la generació de la fracció rebuig.
Un instrument clau per assolir els objectius europeus de reciclatge
La taxa de residus, lluny de ser un simple instrument de finançament, és l’eix per assolit els objectius de la Unió Europea. L’any 2024, l’índex de recollida selectiva de residus municipals a Catalunya es va situar en 47,1%, encara lluny de l’objectiu del 55% establert per la UE per l’any 2025 i del 60% previst per al 2030.
La diferència de costos de tractament entre diverses fraccions és especialment il·lustrativa. Segons dades de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), mentre que el cost de tractament d’una tona de resta se situa al voltant de 130 euros, el tractament d’una tona de la fracció orgànica costa aproximadament 65 euros. Aquesta diferència ajuda a explicar la importància de millorar la recollida selectiva de la matèria orgànica, dos terços de la qual encara es barregen amb la fracció resta.
El balanç de la implementació de la nova taxa de residus a Catalunya, mostra una doble realitat. D’una banda, ha comportat un increment en la repercussió directa dels costos de gestió i tractament dels residus municipals sobre la ciutadania. De l’altra, ha afavorit més transparència en els costos associats a aquests serveis i ha accelerat l’adopció de sistemes de Pagament per Generació com a eina clau per avançar cap a un model més eficient, just i sostenible.
