Reduir l’abocament de residus com a via de gestió és una de les prioritats estratègiques de la Generalitat per avançar cap a una economia circular, complir els objectius europeus i contribuir a la mitigació del canvi climàtic. L’any 2024, un terç dels residus municipals generats a Catalunya es van destinar a dipòsit controlat. El 2035, aquesta xifra s’hauria de reduir fins al 10 %.
Per fer possible aquesta transició, l’Agència Catalana de Residus de Catalunya (ARC) treballa en la revisió de les bases del PINFRECAT, el Pla Territorial Sectorial d’infraestructures de prevenció i tractament de residus municipals. El document és el full de ruta que ha de garantir un sistema de tractament autosuficient, i definirà la ubicació i dimensionament de les instal·lacions existents i futures del país segons criteris d’eficiència, disponibilitat de recursos i necessitats territorials els pròxims deu anys.
Una reconfiguració transversal del sector
Aquesta transformació profunda del model de gestió de residus serà possible gràcies a un conjunt d’accions coordinades que afecten tota la cadena de gestió. El PINFRECAT preveu, entre altres mesures, l’impuls de polítiques de prevenció, el reforç de les deixalleries i el desplegament d’una xarxa de Centres de Recursos. Aquests equipaments s’orientaran a la reparació i a l’allargament de la vida útil dels productes. L’objectiu és reduir al màxim la generació de residus, i, en conseqüència, la quantitat de materials que requereixen tractament.
Pel que fa a la gestió final, el pla proposa ampliar i modernitzar les plantes de tractament i valorització. S’hi inclouen noves plantes de tractament de la matèria orgànica i set plantes addicionals per al tractament previ de la fracció resta. Aquestes inversions, juntament amb la creació de nous centres de transferència, han de fer possible un sistema més eficient i tecnificat que permeti reduir el volum de residus que acaba en abocadors.
El futur dels 25 abocadors de residus municipals de Catalunya
Del total d’abocadors actius al territori català, el Govern preveu clausurar d’aquí a 2034 els que es troben a les poblacions de Balaguer (Noguera), Banyoles (Pla de l’Estany), Beuda (Garrotxa), Bellver de Cerdanya (Cerdanya), Berga (Berguedà), Castellnou de Seana (Pla d’Urgell), Cervera (Segarra), l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà), la Granadella i les Borges Blanques (Garrigues), Lloret de Mar (Selva), Solius (Baix Empordà) i Tàrrega (Urgell).
Dels dotze restants, alguns es mantindran operatius i d’altres es preveu ampliar-los o millorar-los. És el cas de Clariana de Cardener (Solsonès), els Hostalets de Pierola (Anoia), Manresa (Bages), Mas de Barberans (Montsià), Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), Montoliu de Lleida (Segrià), Orís (Osona), Pedret i Marzà (Alt Empordà), Pujalt (Anoia), Riba-roja d’Ebre i Tivissa (Ribera d’Ebre) i Tremp (Pallars Jussà).
La supressió d’abocadors és un pas essencial perquè Catalunya pugui assolir la neutralitat climàtica el 2050. Segons el Comitè d’Experts sobre Canvi Climàtic CECC), la reducció del nombre d’abocadors permetrà disminuir de manera significativa les emissions d’efecte hivernacle associades a la gestió de residus. Tot i que el sector representa aproximadament un 5 % de les emissions totals, tres quartes parts provenen dels abocadors.
