El passat 2 d’octubre va tenir lloc la jornada Prevenció i Gestió dels residus municipals: cap al 2030 a l’Auditori del Museu de Ciència Cosmocaixa (Barcelona), adreçada a tècnics municipals i a professionals de l’àmbit dels residus, i celebrada amb la finalitat de buscar estratègies comunes per tal d’assolir els nous objectius de reciclatge i de limitació de l’abocament de residus fixats per als propers anys per la Unió Europea.

La jornada va comptar amb dos blocs. El primer, anomenat Un nou període de gestió municipal, centrat en la visió estratègica de la prevenció i gestió dels residus, i el segon, anomenat Bones pràctiques: cap al 2030, el qual va aportar una visió més pràctica.

En el primer bloc van participar  Josep Maria Tost, director de l’Agència de Residus de Catalunya, Carles Salesa, de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), Francesc Canalias de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i Joan Miquel Trullols de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Els ponents van ressaltar, en primer terme, els nous reptes de futur vers la gestió dels residus derivats de les noves directives aprovades per part de la Unió Europea. En aquest context, es va destacar la necessitat de consens i d’impulsar la fiscalitat ambiental per a la millora de la recollida selectiva a escala regional i local, de promoure la lluita contra els plàstics d’un sol ús i d’adoptar sistemes de pagament de la gestió de residus que fomentin la valorització.

El segon bloc, Bones pràctiques: cap al 2030, va ser encapçalat per la ponència de Francesc Giró, director de planificació estratègica de l’Agència de Residus de Catalunya, qui va insistir en la importància d’augmentar la qualitat de les fraccions recollides selectivament, comptant amb la presentació d’iniciatives i nous projectes desenvolupats a Catalunya que han permès incrementar l’índex de recollida selectiva. A continuació es van presentar les bones pràctiques, agrupades en diferents temàtiques.

Les primeres bones pràctiques que es van presentar van ser les iniciatives basades en mecanismes d’identificació de l’usuari. En concret, Ricard Jorba, gerent del Consorci de Residus del Bages, va presentar el projecte RECAIU, que va consistir en la implantació d’àrees tancades amb control d’accés i contenidors tancats per a les fraccions resta i residus orgànics. Seguidament, Xavier Francàs, exconseller de Territori i Medi Ambient de Consell Comarcal del Berguedà, va explicar el procés d’implantació del sistema porta a porta en 12 municipis de la comarca, i Joan Ibars, tècnic del Consell Comarcal del Segrià, va explicar el procés de participació dut a terme a la comarca per tal d’implantar el sistema porta a porta en 22 municipis.

 

 

Per altra banda, com a bona pràctica en matèria de servei amb flexibilitat geogràfica i temporal, Carlos Vázquez, director de serveis de l’Ajuntament de Barcelona, va ressaltar la importància de preveure noves possibilitats de recollida selectiva en els plecs de condicions dels serveis de gestió de residus, amb la finalitat de poder dur a terme proves pilot amb noves formes de recollida de residus que permetin avançar cap a la millora dels nivells de reciclatge.

El següent grup de bones pràctiques presentat en el marc de la jornada va estar el relacionat amb les experiències de prevenció. En aquest, Alfred Vara, cap del departament de prevenció i eficiència dels recursos de l’Agència de Residus de Catalunya, va ressaltar la necessitat de posar en pràctica la prevenció per tal d’assolir els objectius fixats per la UE, enumerant com a exemple les experiències de prevenció que han tingut lloc a Catalunya en aquest àmbit. Com a exemples pràctics, Marisa Álvarez, cap de secció de neteja i recollida de l’Ajuntament de Sant Cugat, va explicar el funcionament de l’Ambiteca, el nou concepte de deixalleria com a punt d’intercanvi i adquisició d’objectes en desús a través d’un sistema de punts i; Natividad Yasares, cap de medi ambient i projectes de Solidança, va presentar la iniciativa Reparatruck, un vehicle tipus furgoneta que promociona i impulsa la reparació de petits aparells elèctrics i electrònics i bicicletes.

Com a presentació del següent grup de bones pràctiques, Nous àmbits clau de recollida selectiva: residus comercials, Teresa Guerrero, cap del departament de foment de la recollida selectiva de l’Agència de Residus de Catalunya, va incidir en la importància del sector comercial en l’assoliment dels objectius de recollida selectiva a nivell municipal. Seguidament, Pablo Muñoz, responsable del Canal HORECA a Ecovidrio, va ressaltar el mètode de visites i seguiment dels establiments que realitza l’entitat a través d’informadors ambientals, per tal d’informar sobre l’obligatorietat de realitzar la recollida de vidre i proporcionar indicacions per a facilitar-la; Irene Luna, especialista en gestió de residus a Ecoembes, va explicar el projecte de l’entitat per a incrementar la recollida de residus d’envasos de grans generadors, mitjançant la dotació de cubells i bujols, l’obtenció del distintiu "Ecohostaler” o l’atorgament d’incentius individuals per a l’establiment, entre d’altres, i Josep Castany, cap de relacions externes de BonPreu, va presentar les mesures que duen a terme des de la companyia per tal de reduir la generació de residus i garantir-ne la seva correcta gestió, a través de l’ús de la intel·ligència artificial per tal d’adequar l’aprovisionament dels establiments, la separació dels residus orgànics en origen o la realització d’ofertes i donació d’aliments sobrants per tal d’evitar el malbaratament alimentari.

El seguent bloc es va centrar en la nova normativa sobre plàstics d’un sol ús. En aquesta, Josep Simó, director de l’àrea d’infraestructures de l’Agència de Residus de Catalunya; Anna Bobo Remijn, de la direcció general de medi ambient de la Comissió Europea i María José Sarrias, cap del servei de qualificació ambiental de la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, van posar de manifest el cronograma previst de la nova normativa per a la prohibició dels plàstics d’uns sòl ús a partir del 2021 que afectarà a articles com coberts, gots i plats de plàstic, bastonets de cotó, canyetes i envasos de menjar, entre d’altres; presentant-se també l’acord de govern de restricció de determinats productes de plàstic d’un sòl ús a les dependències de la Generalitat de Catalunya.

 

Per últim, Pilar Chiva, directora de l’àrea d’economia circular de l’Agència de Residus de Catalunya, va introduir el darrer bloc de ponències, centrades en els residus tèxtils; posant de manifest la necessitat d’invertir recursos en millorar la recollida separada i el tractament d’aquests als municipis catalans. A continuació, Albert Alberich, de Roba Amiga, va ressaltar la funció que realitzen des de l’entitat, tant a nivell de preparació per a la reutilització de residus tèxtils, com per la seva funció de tipus social; i Olivier Castagno, responsable del departament de residus d’AMORCE, va definir el sistema de responsabilitat ampliada del productor per als residus tèxtils establert a França des de l’any 2009, explicant així mateix la funció de l’entitat de posar en valor els col·lectius de gestió de residus existents a França.

Des del següent enllaç es poden descarregar les diferents ponències de la jornada.