El Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, mitjançant el qual s’aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, regula els diferents tributs disponibles per part dels ens locals. Aquesta Llei, a l’article 20, ofereix la possibilitat per part dels ens locals d’establir, entre d’altres, taxes per a la prestació de serveis públics de competència local dels quals se’n beneficiïn de mode particular els subjectes passius. Entre aquests serveis públics, d’acord amb l’article 20.4., es troba la recollida de residus sòlids urbans, tractament i eliminació dels mateixos.

D’entre les diverses opcions de què disposen els ens locals per tal de desenvolupar una política econòmica en el camp dels residus, destaquen les taxes d’escombraries i els preus públics, instruments mitjançant els quals es pot incidir en la reducció i reciclatge dels residus generats en l’àmbit comercial. En aquest context, els ens locals poden definir bonificacions per reconèixer i incentivar bones conductes ambientals, principalment en l’àmbit dels residus.

Els ens locals poden definir diferents tipus de beneficis fiscals per realitzar la recollida selectiva, fer ús de serveis específics, incentivar accions específiques o disposar d'un certificat o distintiu de qualitat ambiental.